“En 1931, jo era deixeble de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, i en Calsina ja n’havia esdevingut professor de l’assignatura de colorit, composició i procediments pictòrics.
L’època era més aviat austera, i en Calsina, com a professor, ostentava l’afegitó d’ajudant meritori, que significava l’honor de treballar per amor a l’art, molt ben aplicat en aquest cas, sense cobrar. S’encarregava de les classes nocturnes de l’especialitat esmentada, amb la dedicació i l’entusiasme que sempre va posar en la seva feina, sobretot si es relacionava amb els pinzells. En Calsina s’aturava davant dels cavallets de cada alumne, els feia assenyades observacions i, a vegades, agafava la paleta i retocava el treball de l’educand, (...) no dubto a afirmar que tots als que vam tenir un contacte professional o de mestratge amb en Ramon Calsina, ens n’ha quedat el benefici del seu exemple.”
Pere Calders. “El davantal de P.Calders.” Diari Avui, 13 desembre 1992.
“Jo crec que aquí és l’aspecte més positiu de mestre, no crea escola mimètica, sinó que transmet ofici, transmet capacitat de fer, no transmet una estilística uniformadora i repetitiva. Això és ser bon mestre. Això primer, i segon, que tots els que han passat per les seves aules en tenen una gran reconeixença i ho puc dir per una experiència molt immediata, el meu pare era alumne d’ell en l’època que estudiava a Llotja. Aleshores l’estimulà a viure el dibuix. Sembla ser que és una lliçó que li va transmetre molt directament i que en altres deixebles que ho he comentat, ponderen i valoren positivament la feina d’en Calsina. Mai com un mestre impositiu.”
Daniel Giralt Miracle. Programa “Ciutadants de Catalunya”. Oleguer Sarsanedes i Cristina Ferré. Catalunya Ràdio, 8 de març de 1985.